Pandora

Hesíode, transcriptor de mites entre els segles VIII i VII abans de Crist, explica que, com a regal de noces, Pandora va rebre una capsa amb la instrucció de no obrir-la en cap cas. Però la primera de les dones, segons la mitologia grega, va ser dotada d’una curiositat immensa i no va resistir la temptació d’obrir la capsa, de la qual van sortir tots els mals i es van escampar pel món. Pandora és un instrument de Zeus per seguir venjant-se de l’agosarat Prometeu, que havia robat el foc als déus, en presentar la tafanera al seu germà, Epimeteu, que s’hi va casar. De fet, el càstig ho era per a tota la humanitat.

Fa uns anys hi va haver una operació Pandora: un muntatge policial per vincular anarquistes amb una organització terrorista que ni la justícia espanyola va ser capaç de creure’s. Pandora deu haver donat nom a altres operacions i muntatges, però si ara invoco el mite és a propòsit dels “papers” recentment fets públics arran d’una investigació periodística que torna a presentar una llista de rics que, a través d’empreses sense activitat econòmica registrades en països on troben “paradisos fiscals”, evadeixen diners per evitar el pagament d’impostos corresponents. Una capsa oberta que no mostra res de nou: només, en tot cas, més noms en una llista formada per immorals que, aprofitant totes les escletxes i ambigüitats legals del sistema, continuaran actuant impunement. Aquest és l’escàndol. Aquesta és la gent (entre les quals, sense exculpar els altres, polítics, que haurien de vetllar per l’interès comú) que encarna el Mal del món en contra de la humanitat: amaguen el diner i propaguen que no n’hi ha per als serveis públics i el sistema de pensions.