Abrils

En la lite­ra­tura anglesa l’abril ha estat un mes molt cele­brat. Als Con­tes de Can­ter­bury, Geof­frey Chau­cer, el pri­mer gran nom propi d’aque­lla lite­ra­tura, evoca les dol­ces plu­ges d’abril que pene­tren a les venes de la terra seca i revi­vi­fi­quen les arrels. És un mes, escriu Chau­cer, durant el qual els ocells no poden aclu­car l’ull en tota la nit: dor­men des­perts perquè no poden dei­xar de can­tar. És temps de Pas­qua i de resur­recció que l’Església fa coin­ci­dir hàbil­ment amb el vigorós des­per­tar de la natura i els ritu­als pagans de la fer­ti­li­tat. Els romàntics s’hi van apun­tar amb entu­si­asme i en qual­se­vol feno­men mete­o­rològic hi veien l’anunci d’una nova pri­ma­vera. Al segle vint, l’abril ha estat vist amb més cau­te­les. Un eco refle­xiu de Shakes­pe­are (“la incerta glòria d’un dia d’abril”) va fer pen­sar Joan Sales en la pro­cla­mació escla­tant de la república, l’abril de 1931, i va titu­lar la millor novel·la sobre la guerra civil “Incerta glòria”. El poeta T.S. Eliot, l’any 1922, havia publi­cat un llarg i fun­da­ci­o­nal poema que començava amb uns ver­sos inqui­e­tants: “Abril és el més cruel dels mesos, engen­dra/lilàs en la terra morta, bar­reja/memòria i desig, agita/les arrels somor­tes amb pluja pri­ma­ve­ral.” Eliot tenia al cap la devas­tació de la pri­mera guerra mun­dial: cele­brar la vida? l’arri­bada de l’abril? en una terra on s’havien plan­tat mili­ons de morts? Sí, també l’abril podia ser un mes cruel. He trans­crit els ver­sos en la tra­ducció que Josep Maria Jaumà acaba de publi­car amb el títol de “La terra erma” (una opció que s’afe­geix a la de Bar­tra, “La terra eixorca” i la de Joan Fer­raté, “La terra gas­tada”). Jaumà, però, ha fet més que això: ha publi­cat en català la Poe­sia com­pleta de T.S. Eliot (Edi­ci­ons de 1984), tot el que Eliot va escriure des de l’ado­lescència fins a la mort. Massa acos­tu­mats a par­lar d’estruc­tu­res d’estat il·lusòries, li devem al mes­tre Jaumà aquesta apor­tació tan­gi­ble, esplèndida, al nos­tre sis­tema cul­tu­ral que cul­mina les seves múlti­ples tra­duc­ci­ons de poe­sia anglesa.