Art als instituts

Molts ciu­ta­dans no tenen en compte els museus en la seva agenda cul­tu­ral. Els motius són diver­sos, però un de clau és que per­sis­teix la idea que als museus s’hi ha d’anar amb una acti­tud reve­ren­cial i sub­misa. Els can­vis no es pro­du­ei­xen mai d’avui a demà, però hi ha qui es pre­o­cupa d’anar fent pas­sos que van intro­duint peti­tes fis­su­res a mane­res de pen­sar monolítiques enquis­ta­des. Hauríem de cele­brar cada dia que exis­teixi el pro­grama En residència, que van posar en marxa fa tretze anys l’Icub i el Con­sorci d’Edu­cació per impli­car els estu­di­ants dels ins­ti­tuts públics de Bar­ce­lona en pro­ces­sos de cre­ació con­tem­porània. Pro­ces­sos d’inves­ti­gació oberts i com­par­tits que dis­so­len els rols de pres­crip­tor i de recep­tor. El rol del que té un supo­sat talent per fer alguna cosa i el rol del que la con­su­meix obe­di­ent­ment. Aquest curs l’aven­tura la duran a terme 450 ado­les­cents i 45 docents de 26 cen­tres d’edu­cació secundària amb 30 artis­tes i diver­sos equips de medi­ació, com l’asso­ci­ació A Bao A Qu, que des dels orígens d’aquesta pio­nera ini­ci­a­tiva pedagògica està fent una gran feina que cal reconèixer més. Quan es tan­qui la tret­zena edició d’En residència hau­ran estat ja 3.000 els joves par­ti­ci­pants. Les bones polítiques cul­tu­rals donen fruits a llarg ter­mini. Cal creure-hi.