Baixar a Girona

Ara que s’acos­ten les fires i fes­tes del nos­tre sant patró, molts veïns tor­na­rem a dir allò de “bai­xar a Girona”. Tant li fa que ja vis­quem dins del terme muni­ci­pal. No hi fa res que hom tin­gui casa a Palau o pis a Santa Eugènia. Si som de Sant Daniel o ens tro­bem a Montjuïc també ho diem. I el mateix passa amb qui ve de Sant Narcís. Tots “bai­xem a Girona”.

Ben segur que la mateixa expressió la fan ser­vir els qui venen de muni­ci­pis pro­pers, però és curiós uti­lit­zar-la quan vius a menys de 1.500 m de la plaça del Vi. A par­tir de quin car­rer s’uti­litza la dita és un mis­teri. L’hem sen­tida dir a veïns del car­rer de la Rut­lla. Podria sem­blar que l’Onyar és un refe­rent que en deter­mina els límits, però això no és del tot cert.

Fa temps, quan pares i avis feien ser­vir aquesta expressió es refe­rien a un nom­bre limi­tat de car­rers: de les Balles­te­ries a la plaça de Pom­peu Fabra, i de l’avin­guda Jaume I al car­rer dels Ciu­ta­dans. Això incloïa el car­rer Santa Clara (on hi ha el CAP de referència per als que vivim fora mura­lla) i l’Argen­te­ria (amb la lli­bre­ria de can Geli com a destí pre­fe­rent).

En tot cas, dèiem que la set­mana vinent bai­xa­rem a Girona per viure nova­ment l’ambi­ent de festa major. Man­tin­drem el ritual anual i el dia 29 ani­rem a bus­car el cotó de sant Narcís a la basílica de Sant Feliu. Segons la tra­dició, aquest mira­culós cotó cura el mal d’ore­lla. No hi fa res que no ens ho cre­iem o que no l’uti­lit­zem. El sol fet de reco­llir-lo ja ens per­metrà fer les paus amb el patró i amb els que ens van pre­ce­dir en la tra­dició.

Així doncs, ens arri­ba­rem a Sant Feliu. Allà hi tro­ba­rem tot Girona: amics, cone­guts i salu­dats. Grans i petits farem cua al late­ral de la cape­lla de Sant Narcís. Pocs es fixa­ran en el monu­ment fune­rari de les heroïnes de Santa Bàrbara. Encara veu­ran menys el mau­so­leu a l’altre mur, on hi ha les des­pu­lles del gene­ral Álva­rez de Cas­tro, figura sor­to­sa­ment revi­sada per la his­to­ri­o­gra­fia giro­nina.

Un cop dar­rere el sepul­cre de sant Narcís farem home­natge al patró, reco­lli­rem el cotó i l’estam­peta i sor­ti­rem per l’altra banda de la cape­lla.

I si tenim prou força, un xic de veu i gens de ver­go­nya can­ta­rem els goigs en llaor de sant Narcís. I pro­cu­ra­rem de no fer ploure...