‘Booxit’

Fa qua­tre dies vaig auto­e­di­tar (amb l’opció més fàcil: Ama­zon, què hi farem?) la versió defi­ni­tiva en anglès d’una novel·la que va sor­tir en català fa 20 anys. La pre­pa­ració del lli­bre em va cos­tar molt de temps i bas­tants diners, de manera que en ser infor­mat per Ama­zon que ja estava dis­po­ni­ble a tots els seus webs, de seguida he entrat al web britànic, per tal d’enviar-lo als amics i fins i tot als crítics angle­sos. Però des­co­breixo que no puc, perquè cada cop que ho intento, em surt aquest mis­satge: “Lli­bre no dis­po­ni­ble.” Des­con­cer­tat, provo d’enviar-ne exem­plars a diver­ses adre­ces angle­ses des d’Ama­zon Espa­nya, que em con­testa que aques­tes adre­ces “no són cor­rec­tes”. Pre­gunto, doncs, als d’Ama­zon RU com ho he de fer per enviar el meu lli­bre en anglès als anglo­par­lants angle­sos. La res­posta: “A causa del nou acord comer­cial entre el RU i la UE com a con­seqüència del Bre­xit hi ha hagut alguns can­vis... Per tant, o bé hauràs de dema­nar exem­plars del teu lli­bre a Ama­zon Espa­nya i enviar-los tu mateix al RU via cor­reu ordi­nari; o bé pots dema­nar a algun resi­dent del RU que faci les teves coman­des per tu.” (Dues solu­ci­ons, per cert, que sem­blen inven­ta­des per­so­nal­ment per Boris John­son). La nova situ­ació és encara pit­jor per a les edi­to­ri­als britàniques inde­pen­dents, que, amb la molt pre­mi­ada Blu­e­mo­ose Books al cap­da­vant, ja s’han quei­xat que no poden pagar els nous impos­tos d’expor­tació, de manera que el seu públic –abans mun­dial– s’ha reduït a la població del RU i punt, amb el resul­tat que faran fallida. Sem­pre he pen­sat que el Bre­xit ha estat la cosa més estúpida que els angle­sos han fet des de la guerra de Cri­mea, però mai havia sos­pi­tat que aca­ba­ria fent estralls en el món si fa no fa mar­gi­nal del lli­bre. En fi, per molts pro­ble­mes que puguin tenir, la plètora actual d’edi­to­ri­als cata­la­nes inde­pen­dents –tan interes­sants– no saben la sort de què gau­dei­xen.