Panxes buides i panxes plenes

Ara fa uns dies vaig assistir a la primera jornada #enclaudefutur que aquest mitjà va organitzar en col·laboració amb la Fundació La Caixa. La sessió abordava Les noves necessitats i vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’opinió de tres ponents: una responsable d’una entitat d’acció social, un professor d’universitat i una tècnica de serveis socials de l’administració. Tots tres, bons coneixedors de les circumstàncies socials, assistencials i econòmiques que es viuen als nostres pobles i ciutats. Vulnerabilitat, exclusió social, pobresa cronificada, dèficit de llocs de treball, desbordament dels serveis socials, manca d’habitatge digne, democratització de la pobresa, bretxa digital, llocs de treball precaris, treballadors que viuen en l’ofec econòmic, infants que heretaran la pobresa... van ser conceptes coincidents en la diagnosi de la realitat que van fer els tres ponents davant d’un auditori en què hi havia representants del sector econòmic, polític, patronal, sindical i algun ciutadà despistat.

El tema es va animar amb les diverses intervencions dels assistents a l’acte, que van motivar els ponents a exposar com plantejarien ells les possibles respostes a aquestes noves necessitats, acceptant que fins fa ben poc eren necessitats conjunturals i que els últims temps han esdevingut estructurals. Vam escoltar propostes basades en el bon coneixement de la crua realitat i, tal com demanda la nova situació, a noves necessitats, noves maneres de fer! I aquí és on les polítiques públiques tenen molt a dir i molt a fer… però en aquest moment diversos representants polítics ja s’havien absentat de la sala, probablement tenien coses més importants a fer.

Vaig sortir de la sala pensant que una “panxa plena” no es recorda mai d’una “panxa buida”, i que potser a la sala haurien calgut menys “panxes plenes” i més “panxes buides” per contrastar teoria amb evidència, expectatives amb necessitats... Tot i que considero un encert fer aquest tipus d’actes i que resulta molt interessant escoltar veus expertes, conèixer i debatre opinions, contrastar visions de diferents sectors, sempre m’acabo preguntant què caldria fer perquè fossin útils per a qui realment ho necessita i que habitualment no hi assisteix malgrat que n’és el protagonista. S’accepten idees!