Repensar Girona
Encara més cabdals són les planes en què Sastre esbossa la Girona del futur
Girona està d’enhorabona. Ho pot estar per unes Fires que arribaran amb una gran dosi de normalitat. Però en aquest cas vull parlar de l’excel·lent llibre que Narcís Sastre acaba de treure i que es titula Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment. És un llibre més necessari que mai, per l’anàlisi de la transformació que ha viscut la ciutat en les darreres quatre dècades, per la visió d’una persona que coneix bé la ciutat com a geògraf i com a exregidor i exresponsable tècnic de l’àrea de Sostenibilitat del consistori. Encara més cabdals són les planes en què Sastre esbossa la Girona del futur. Un manual que qualsevol regidor actual o de futur hauria de tenir al cap perquè les línies que marca poden permetre albirar la Girona dels propers 30 anys. La necessitat de repensar una ciutat que es queda sense nous espais de creixement i que indefectiblement haurà de mirar com es reconstrueix. Tal com la ciutat va saber fer amb l’aleshores alcalde Nadal creant el parc Central, la plaça Constitució (ara plaça U d’Octubre), la fórmula d’èxit del parc del Migdia o el gran creixement residencial que van suposar els Químics, tot i que de moment amb fracàs comercial estrepitós. Del llibre de Narcís Sastre n’extrec que als dirigents polítics d’ara i del futur de la ciutat els caldrà valentia. Una valentia que implica tornar a veure oportunitats per generar més zones verdes, per treure més vehicles privats del centre i per tenir una “Girona soft”, que diu l’autor.
Gestionar el dia a dia ja no és suficient per a Girona. Ara cal pensar en gran i per fer-ho potser cal eliminar aparcaments per a vehicles privats, siguin de carrer, zones blaves i verdes, fer pagar molt més per als que tenim vehicle a la ciutat i crear taxes per als que vulguin accedir al cor de la ciutat. Potser fins i tot cal treure del planejament grans blocs d’edificis del sector sud i fer-hi més parcs perquè tinguem més espais de trobada i més oxigen net. Són mesures recollides en aquest excel·lent llibre que entrarà entre els grans llibres de reflexió sobre la ciutat. L’alcaldessa Madrenas, en l’epíleg, es mostra a favor d’algunes mesures i, en canvi, posa aigua al vi en altres. És cert que algunes decisions seran polèmiques i comportaran crítiques, però l’hora de la decisió és ara perquè si esperem Girona pot perdre massa trens.
