Necessitem els nostres metges

Les persones necessitem tenir a davant el nostre metge o metgessa perquè la salut comença abans que la pastilla, la punxada o la intervenció quirúrgica; la salut està feta de condicions de vida, d’hàbits propicis, de temps per a l’escolta, d’ull clínic i d’unes paraules cordials. I val a dir que aquestes receptes que conformen el vademècum de la prevenció, els professionals que treballen als CAP i exerceixen cada dia la medicina familiar i comunitària, les apliquen amb excel·lència. O almenys voldrien fer-ho, i no deixen de reclamar els recursos necessaris des dels temps de les retallades i ara que baixen els indicadors de la pandèmia i es posa sobre la taula el retorn d’una presencialitat més o menys plena. Uns recursos que passen per mantenir els reforços contractats per afrontar l’envestida del virus i incrementar les plantilles, atès que hi ha molta feina endarrerida quant a seguiment de malalties cròniques i de recuperació de la capacitat diagnòstica rebaixada entre un 30 i un 50%. Els ambulatoris continuen sota mínims i amb sobrecàrrega de serveis, manquen facultatius per a visites com la que ens referíem al principi i es demana al govern de la Generalitat que destini el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària, tal com recomana l’OMS i s’hi va comprometre el president Aragonès. Una altra qüestió per debatre és la nova figura de l’administrador sanitari, que s’hauria d’encarregar de filtrar les peticions de consulta i de determinar si han de ser o no presencials. És una bona idea? No és un metge qui ho ha de decidir i assumir-ne la responsabilitat?