Extremadament necessari

Als titu­lars els agrada remar­car les ten­si­ons entre els socis de govern i el xoc de lide­ratge entre dues vice­pre­si­den­tes, ahir reconduït. Men­tre es con­ti­nua nego­ci­ant al si de la coa­lició i amb els agents soci­als i par­tint de la base que s’arri­barà a un acord perquè els can­vis estan com­pro­me­sos amb Brus­sel·les dins del Pla de Recu­pe­ració i Resiliència, repas­sem què està en joc en aquesta dero­gació par­cial o des­man­te­lla­ment dels aspec­tes més cru­ents de la reforma labo­ral del PP. Els sala­ris, per començar, ja que es pro­posa tor­nar a la pre­e­minència del con­veni sec­to­rial sobre el d’empresa que n’ha faci­li­tat en els últims anys una impor­tant deva­lu­ació. També la limi­tació de les pos­si­bi­li­tats de modi­fi­car uni­la­te­ral­ment i de forma subs­tan­cial les con­di­ci­ons de tre­ball; tan sols es per­me­tria per evi­tar un aco­mi­a­da­ment col·lec­tiu jus­ti­fi­cat i per un temps deter­mi­nat. La revisió de la sub­con­trac­tació per impe­dir situ­a­ci­ons de forta explo­tació com és el cas prou cone­gut de les Kellys (cam­bre­res de pis exter­na­lit­za­des, a 3 euros l’hora). La reducció al màxim pos­si­ble dels con­trac­tes tem­po­rals; se n’ha abu­sat molt: una de cada qua­tre per­so­nes assa­la­ri­a­des són even­tu­als i hi ha ETT que ofe­rei­xen mà d’obra de dilluns a diven­dres, set­mana dar­rere set­mana. Pot­ser recor­din les parau­les del minis­tre De Guin­dos a un comis­sari euro­peu el 9 de febrer del 2012, quan la troica estava res­ca­tant Grècia: “Demà apro­va­rem la reforma del mer­cat labo­ral i serà extre­ma­da­ment agres­siva.” És cert, ho ha estat, i és extre­ma­da­ment neces­sari posar-hi fi.