Carreteres i carrers

Els que viuen en pobles i en entorns natu­rals pro­ba­ble­ment patei­xen poc els incon­ve­ni­ents d’una car­re­tera: soroll, trànsit i la peri­llo­si­tat inhe­rent a una més alta con­cen­tració de vehi­cles. El soroll és una con­ta­mi­nació que a poc a poc es va tole­rant incons­ci­ent­ment. Per con­tra, als pobles i als bar­ris de baixa den­si­tat de trànsit, el car­rer és un punt de tro­bada. La car­re­tera, per defi­nició, com­porta una més alta velo­ci­tat que varia en funció del traçat, dels ser­veis i de la trama urbana. El car­rer té un sen­tit més paci­fi­ca­dor però que depèn dels ser­veis i de les acti­vi­tats comer­ci­als. A Cata­lu­nya hi ha una impor­tant xarxa de car­re­te­res que per­ta­nyen a l’Estat, la Gene­ra­li­tat o la Dipu­tació. Un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de car­re­te­res tra­ves­sen els nuclis urbans, amb totes les con­seqüències per a la salut de les per­so­nes. Cami­ons, cot­xes i motos gene­ren un nivell de con­ta­mi­nació molt perillós per a la salut. Es donen cir­cumstàncies para­do­xals. A Girona, per exem­ple, el car­rer de Bar­ce­lona, antiga car­re­tera N-II, no ha reduït el volum de trànsit tal com era d’espe­rar i els vehi­cles pesants hi seguei­xen cir­cu­lant. La nova nor­ma­tiva de cir­cu­lació a 30 km/hora que regeix amb caràcter gene­ral als inte­ri­ors de les pobla­ci­ons, ni es con­trola ni es fa com­plir. Un altre cas és el de la car­re­tera de Girona, actual C-270, al seu pas pel cen­tre de Sant Feliu de Guíxols, el traspàs de la qual sem­bla que està a punt de resol­dre’s. Aquest és un tram recte d’un quilòmetre de llarg, que la ronda de Ponent no li ha tret tot el trànsit, fet que ha con­ver­tit aquesta car­re­tera en una auto­pista d’entrada i sor­tida on no es res­pec­ten els límits de velo­ci­tat.

Tant la Gene­ra­li­tat com els muni­ci­pis hau­rien d’apres­sar qui cor­res­pon­gui per a la paci­fi­cació del trànsit en les vies urba­nes, bé mit­jançant la trans­ferència d’aques­tes vies als muni­ci­pis i, alhora, cre­ant sis­te­mes de con­trol que evi­tin l’inci­visme: ille­tes, res­salts, semàfors i, per què no?, radars. Aques­tes solu­ci­ons no han agra­dat mai al comerç. Girona no ho ha resolt, pot­ser per manca de volun­tat o per deci­si­ons ina­pro­pi­a­des. Sant Feliu aviat tindrà la pos­si­bi­li­tat de fer-ho. De car­rers que fan de car­re­te­res i de car­re­te­res que fan de car­rers en tenim uns quants, i podríem posar més exem­ples. Regu­la­rit­zar-ho comença a ser una urgència per evi­tar car­re­gar tots els incon­ve­ni­ents sem­pre als paci­ents ciu­ta­dans.