Van perdre els seus fills

Per ser pobres i estrangers van perdre els seus fills, fins ara no s’ha conegut la història amb tota la seva crueltat esdevinguda a la civilitzada Holanda. Eva González Pérez, una advocada nascuda a San Martín de Trevejo (Càceres), resident des dels 2 anys en aquell país, ho va començar a destapar el 2014 quan el seu marit, que dirigia una llar d’infants, li va explicar que els pares estaven rebent una notificació d’Hisenda en què se’ls acusava de frau, se’ls retirava l’ajuda –en no haver-hi centres públics l’Estat sufraga una part del cost del servei en funció dels ingressos– i se’ls exigia el retorn de les partides rebudes amb caràcter retroactiu, la qual cosa els va deixar endeutats i en la misèria, en molts casos sense feina i sense casa. Eva González va començar a estirar el fil d’aquest estrany requeriment i amb més força encara pel fet que ningú sabia donar-li proves de la suposada estafa; tant va estirar el fil que va acabar descobrint la magnitud d’una discriminació que havia castigat 30.000 llars i que tenia una arrel clarament racista: al costat del DNI de cada sol·licitant, s’inscrivia el nom del seu país d’origen i el criteri per atorgar o denegar la subvenció es feia segons la nacionalitat, tot vulnerant la llei. De l’investigació a l’escàndol, la dimissió d’un govern i algunes indemnitzacions. Ara bé, com es pot compensar la pèrdua dels fills? Perquè resulta que més de 1.000 nens van ser arrancats durant cinc anys de les famílies que no en podien tenir cura perquè uns funcionaris s’havien equivocat i els consideraven delinqüents. Això no és un error.