Mecànica i escriptura

L’escultor danès Björn Nörgaard, l’últim col·laborador viu de Joseph Beuys, ha tornat a Manresa per homenatjar-lo amb una altra acció artística en el marc del 500 aniversari de l’arribada d’Ignasi de Loiola a la ciutat. Encara no sabem quin treball sortirà d’aquesta nova estada de Nörgaard a Manresa, un punt central en la constel·lació de Beuys gràcies a la perseverança amb què l’ha estudiat Pilar Parcerisas, però ha concretat que versarà sobre el vincle entre escriptura i pensament. Amb els mitjans més rudimentaris, entre tu i l’escriptura només hi ha la teva mà –ha argumentat–, però quan escrius amb un ordinador, et sotmets a un algoritme que algú altre ha creat per tu. “Mai no facis servir l’ordinador quan pensis, només quan ja hagis pensat”, aconsella. Per als que fa anys que vam proscriure el paper i el bolígraf, almenys per articular discursos extensos, aquesta advertència no fa més que explicar la misèria on ens enfonsem cada dia. La màquina no estimula el raonament, té tota la raó Nörgaard, però em costa de creure que algun circuit electrònic estigui decidint per mi quan escric, posem per cas, que Manresa era al final del camí que fèiem, a través de la neu, per anar a veure els avis per Nadal en un pis que feia olor d’ala de colom. És de fet mentre escrius, que el pensament es posa en marxa, abraonat damunt el teclat amb les mànigues arromangades, les galtes enceses i les dents serrades, perquè sí, potser convé vèncer alguna resistència, encara que no té a veure amb la mecànica, sinó amb el desfici de deixar de ser petit, de no ser aquesta cosa incerta i gastada.