Verdura i peix

Hi ha una cançó del grup infan­til Xiula titu­lada Ver­dura i peix en què, rape­jant, s’anima els més petits a donar una opor­tu­ni­tat a les men­ges que menys apre­cien. Al matí, a l’escola dels meus fills, la posen a tot drap al pati, com si de teràpia indi­recta es tractés. La veri­tat és que la cançó és engan­xosa i a la mai­nada els encanta. Però la terapèutica musi­cal no acaba de fun­ci­o­nar. Tots hem estat petits i hem odiat la ver­dura i el peix. Més pre­o­cu­pant és que, ja amb més ús de raó, la dinàmica con­tinuï igual. Segons un estudi de la UdG, només un 2% dels cli­ents en pei­xa­te­ries de mer­cats de la Costa Brava són menors de 35 anys. Sigui pel preu o pels mals hàbits, men­gem cada cop pit­jor. I la solució no es pot limi­tar només a pro­hi­bir anun­cis d’ensu­crats.