També perdem l’aula

Dime­cres sabíem que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya havia anul·lat el pro­jecte lingüístic d’una escola de Lla­gos­tera perquè no incloïa el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar de l’ense­nya­ment. No era la pri­mera vegada; el TSJC ja ha tom­bat, comp­tant aquest, sis pro­jec­tes lingüístics esco­lars.

L’endemà, la con­se­llera d’Edu­cació, Natàlia Gar­riga, i el d’Edu­cació, Josep Gonzàlez-Cam­bray, van com­parèixer en roda de premsa per donar unes dades sobre l’ús del català a l’escola esfereïdores, dades que fins ara no s’havien ana­lit­zat o, si més no, no s’havien expli­cat ober­ta­ment. Els dar­rers 15 anys el català ha recu­lat molt als cen­tres edu­ca­tius, tant pel que fa a l’ús de l’alum­nat com del pro­fes­so­rat. Si fins ara dèiem que havíem gua­nyat l’aula però havíem per­dut el pati, ara sabem que la rea­li­tat és que també estem per­dent l’aula. A tall d’exem­ple: el 2006 el 64% del pro­fes­so­rat s’adreçava al seu grup en català sem­pre o gai­rebé sem­pre, i el 2021 aquesta dada és del 47%.

Diguem-ho clar: la immersió lingüística implan­tada als anys vui­tanta com un gran acord de país està en perill. I això posa en perill també la cohesió social i la igual­tat d’opor­tu­ni­tats entre els infants. No ho hem fet bé. Els dar­rers anys no hem fet els deu­res per com­ba­tre aquesta recu­lada de l’ús social del català. Ara sem­bla que es pren­dran mesu­res dràsti­ques des de tots els depar­ta­ments del govern, és impres­cin­di­ble. Ara bé, la llen­gua és massa impor­tant per dei­xar-la només en mans dels polítics. O dels mes­tres. Tots ens hi hau­rem d’arre­man­gar.