El Parlament, jutjat de nou?

Les conseqüències del judici del Suprem per l’1 d’octubre, malgrat els indults, encara perduren; aquesta setmana n’hem tingut un exemple. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha agafat ara a la sentència del TS contra Carme Forcadell per processar Roger Torrent i tres membres de la seva mesa: Josep Costa, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós.

Tots ells estan a punt d’anar a judici. El motiu? Haver permès debatre i votar resolucions sobre la monarquia i sobre l’autodeterminació el novembre del 2019. És a dir, que se’ls acusa d’un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. S’allarga així la llista de represaliats per la justícia espanyola, que creix cada dia que passa.

El més preocupant del cas és que, si la jurisprudència deixa fixat, arran del judici del procés al TS, que al Parlament de Catalunya no es pot debatre i votar lliurement, en què queda la inviolabilitat parlamentària? I la llibertat d’expressió? A quants presidents del Parlament s’aplicarà la “doctrina Forcadell” per jutjar-los? Els jutges pensen, de debò, que poden impedir que, al Parlament de Catalunya, no s’hi debati mai més sobre autodeterminació i monarquia?

La decisió del TSJC prova diverses coses. La primera, que no existeix una justícia catalana, sinó una justícia espanyola “a Catalunya”. La segona, que passen els anys però l’ànim revengista de la justícia pel referèndum de l’1-O no amaina. I la tercera: que la mesa de Roger Torrent va fer molt ben fet de no recular ni un mil·límetre. I així ha de seguir sent.