Lliçons

Girem la vista enrere fins a fon­de­jar-la en els moments més durs de la pandèmia. Aquells mesos de xifres de mor­ta­li­tat dolo­ro­sa­ment des­bo­ca­des i de reclusió en nom de la neces­si­tat col·lec­tiva. Un esce­nari tan apo­calíptic com incert, i que va donar peu a infi­ni­tat de qüesti­o­na­ments i vati­ci­nis. “No tor­na­rem a abraçar-nos com abans”, vam arri­bar a sen­tir d’amics o veïns d’escala enmig de la por gene­ra­lit­zada al con­tagi, men­tre que les anàlisis més acadèmiques ens anun­ci­a­ven poc menys que l’arri­bada d’un nou món. “El coro­na­vi­rus és un cop a l’estil Kill Bill al sis­tema capi­ta­lista”, va sen­ten­ciar, per exem­ple, el filòsof eslovè Sla­voj Žižek. Un virus, ves qui ho havia de dir, ens havia de can­viar tot allò que segles de pen­sa­ment polític i revo­lu­ci­ons no havien acon­se­guit. Però, dues pun­xa­des al braç i uns quants mesos més tard, seguim més o menys on érem. O pit­jor encara. Els aplau­di­ments d’escalf als sani­ta­ris van que­dar diluïts tan bon punt vam poder assal­tar la pri­mera barra de bar, els petons i el que vingués després es van gene­ra­lit­zar a la mateixa velo­ci­tat que els bote­llots en les nits d’estiu i totes les pro­me­ses de repen­sar l’eco­no­mia o el model pro­duc­tiu han que­dat reduïdes a aquesta monu­men­tal estafa dels fons Next Gene­ra­tion, una riuada de mili­ons que, al final, aca­ba­ran en mans dels de sem­pre per aca­bar fent el de sem­pre, i que ens cos­ta­ran un ronyó i part de l’altre a la resta. A escala més domèstica, per no fer no hem ni començat a esbos­sar el canvi de model en les residències de la gent gran que tant es va pre­go­nar quan la Covid s’hi acar­nis­sava amb cru­esa. Fet i fotut, doncs, ves que al final una de les últi­mes grans reve­la­ci­ons que ens aca­barà dei­xant tot ple­gat no sigui la que ens ha rega­lat el Cen­tre d’Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques (CIS), que en mig de la tem­pesta ha vol­gut pre­gun­tar, pagant entre tots, si els d’esquer­res es van fer més palles durant el con­fi­na­ment que la gent d’ordre, que es veu que ja va ser així. Una bona nova que ens fa intuir en qui­nes mans estem en un moment com aquest.