Divuit mesos

Falten divuit mesos per a les municipals. Hi ha un ampli consens transversal sobre el desastre que ha estat per a Barcelona la gestió d’Ada Colau. Va fer campanya sobre l’habitatge i la mobilitat i contra la màfia, com anomenava ella els interessos que gestionen Barcelona des de fa 40 anys. L’habitatge i la contaminació han seguit pujant, alimentats per les mesures errònies preses, i ha acabat pactant amb els socialistes. Ha buidat en un temps rècord el superàvit que havia heretat i per perpetuar-se en el poder polaritza el debat polític.

Tot i aquest panorama, encara no es veu cap alternativa. Tothom la vol fora, començant pels seus socis, però espera que la feina la faci algú altre. Ara més que mai cal articular un projecte de poder per a Barcelona. Aquest projecte hauria de tenir una visió ambiciosa per a la ciutat. Ha de fomentar l’activitat econòmica donant facilitats als sectors que interessen i acotant el turisme. Facilitar en lloc d’entorpir la construcció d’habitatge com a forma més efectiva de moderar-ne els preus. Liderar la seva zona d’influència, que és l’Hospitalet, però també Manresa, València o Perpinyà. També empènyer la inversió en infraestructures com rodalies o l’aeroport i promoure un model de mobilitat sostenible aprofitant la seva densitat com un avantatge. Un programa així no sortirà mai dels partits. Els precandidats alternatius actuals no tenen ni projecte ni ambició de guanyar. Ara mateix, tenen més clar el nombre de regidors que els calen per seguir col·locant gent a la Diputació que no pas el programa de futur. Barcelona és un niu de talent. A l’empresa o les universitats hi ha independents de prestigi que s’ho estan rumiant. Qui vegi la jugada abans hi té molt a guanyar. No ens podem permetre quatre anys més d’incompetència.