Morts sense vacuna

Fa pocs dies vaig saber de dues persones del meu entorn geogràfic, totes dues de poc més de cinquanta anys, ell home i ella dona, naturòpata (la naturopatia és aquesta medicina alternativa que va tan bé quan estem bé i no tan bé quan ja comencem a estar malament), que han mort fa pocs dies a causa de la Covid-19. Tots dos no vacunats, convençuts dels mals que poden comportar les punxades de Pfizer, AstraZeneca o qualsevol altra, i que els governs aprofiten la pandèmia per coartar-nos la llibertat. Aquestes morts arriben en un moment que tots els indicadors de la pandèmia empitjoren i que, sant tornem-hi, millor que ens preparem perquè venen mal dades un altre cop. Més de 5,1 milions de persones han mort per Covid al món. Al principi –i aviat farà dos anys, del principi– va fer feredat el ritme de contagis i de morts per aquest virus. La vacunació, ho vulguin veure o no, ha posat el fre. I la gran majoria, vacunats, no ens la podem jugar –perquè la nostra llibertat sí que resulta coartada– entre qui vol veure que la pandèmia és una conspiració per dominar la població i prendre’ns drets i entre els escèptics absoluts amb les vacunes. Si la llei no pot obligar a vacunar a qui no vol fer-ho, a la resta ens han de garantir que no hàgim d’interactuar-hi. L’ampliació de l’ús del certificat Covid, que acredita estar vacunat, ha de ser imminent. A bona part d’Europa ja s’exigeix per accedir als espais públics i fa que les mesures per a la gran majoria de la població no hagin de ser tan restrictives. I acompanyem en el sentiment els familiars de les dues persones mortes.