L'ambigüitat com a model de país
La setmana passada, el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va acusar CiU de mantenir una “ambigüitat calculada” sobre el projecte de país que tenen per a Catalunya. Va reclamar a Artur Mas que tingués “el valor i el coratge” de dir que vol la independència de Catalunya. Cal admetre que existeix aquesta ambigüitat. El president Pujol va estar 23 anys en el càrrec, i quan va plegar, encara existia el debat sobre si vol o no la independència. Tot i que els temps han canviat, l'Artur Mas va pel mateix camí. En Mas parla però no s'explica (això que fan tan bé els polítics), i genera el mateix debat que generava en Pujol sobre la qüestió. Parla d'assolir les màximes quotes d'autogovern però no es declara independentista, i alguns no sabem què vol dir doncs. Falta concreció. A aquestes altures no pot ser que els ciutadans no sapiguem, amb tots els detalls, per quin model de país aposten els candidats a la presidència de la Generalitat. El model d'en Mas és continuar esgarrapant engrunes d'autogovern sempre més? El nostre no és un país normal, per desgràcia. No podem deixar de banda els debats sobre les polítiques de dretes, centres o esquerres dels països normals, però també hem de resoldre una qüestió primordial: com ha de ser el país en el qual volem desenvolupar les polítiques que han de fer-lo créixer? Fer país sense saber com ha de ser el país, és com construir un edifici damunt d'arenes movedisses: inútil i perillós. Quin model de país volem? Independent, federat, autodeterminat, regionalitzat...? Els que volen manar han de respondre aquesta pregunta de manera que a ningú no li quedin dubtes sobre la seva postura. Per tant, quan el ministre Corbacho critica l'ambigüitat convergent té raó. Però, senyor ministre: que no en són vostès d'ambigus? Voten blanc a Catalunya, i negre a Madrid; volen una Espanya federal, però quan han manat no han fet cap pas per construir-la. Al contrari, se'ls veu molt còmodes instal·lats en l'autonomisme. Per la manera com actuen, ni tan sols tenim clar si els diputats del PSC a Madrid són diputats d'un partit català o de la secció regional del PSOE a Catalunya. Una mica de coherència, si us plau.
