Qui dia passa any empeny

En un moment en què rebem tants inputs, en què conei­xem molta més gent que en època dels nos­tres avis (per la capa­ci­tat de mobi­li­tat, per can­vis de feina, d’habi­tatge, de pare­lla...) crec que tenim menys reten­tiva a emma­gat­ze­mar infor­mació. Tot és més efímer i volàtil. Tot i així, de vega­des alguna neu­rona es des­perta i et recorda que hi havia algun tema ambi­en­tal que en algun moment et va espe­rançar una mica. Per sort, he recor­dat que vaig fer un escrit en el meu bloc que em fa reviure temes i pen­sa­ments. La notícia era fruit d’una ini­ci­a­tiva de la Unió Euro­pea, en con­cret una Comu­ni­cació de la Comissió al Par­la­ment Euro­peu que es titu­lava “Una estratègia euro­pea per al plàstic en una eco­no­mia cir­cu­lar” de data 16 de gener del 2018, fa gai­rebé qua­tre anys.

En aquell moment escri­via: En les dar­re­res set­ma­nes s’ha fet pública la ini­ci­a­tiva de la UE de regu­lar la super­pro­ducció de plàstics mit­jançant l’estratègia euro­pea per al plàstic en una eco­no­mia cir­cu­lar. Des del meu punt de vista, totes aques­tes mesu­res que es volen apli­car no garan­tei­xen una reducció de l’ús de plàstics sig­ni­fi­ca­tiva davant una pro­blemàtica de resi­dus de gran enver­ga­dura. La mesura més expli­cada i la més con­tun­dent és la pro­hi­bició dels plats i coberts d’un sol ús, bas­to­nets de cotó i canye­tes. Però malau­ra­da­ment aquests pro­duc­tes, dins la fracció d’enva­sos de plàstic dels resi­dus muni­ci­pals, repre­sen­ten una ínfima part de la pro­ducció total. D’altra banda, es deixa la reducció sig­ni­fi­ca­tiva d’aquesta fracció en mans de polítiques naci­o­nals i de les ini­ci­a­ti­ves indus­tri­als i, per tant, no és garan­tia de cap resul­tat impor­tant.

I efec­ti­va­ment, des d’ales­ho­res algú ha notat algun canvi en la seva vida al res­pecte? Fins i tot he vist en una pres­tat­ge­ria d’un esta­bli­ment gots i plats de plàstic. I de cop la neu­rona s’ha des­per­tat i ha recor­dat que com a mínim això hau­ria d’estar abo­lit de la venda. Sé que algú pen­sarà que segu­ra­ment la nor­ma­tiva encara no és vigent, que pot­ser encara es per­met con­su­mir els estocs que que­den... Segu­ra­ment a aquest algú li agrada la dita “qui dia passa any empeny”. A mi em treu de polle­guera.

Si aquest pro­blema, que apa­rent­ment té fàcil solució, no ha estat resolt després de qua­tre anys, com farà l’espècie humana per virar l’escal­fa­ment glo­bal, el canvi climàtic, l’emergència climàtica, o com li vul­gueu dir?

Per aquesta raó pro­poso que a la pro­pera cimera climàtica el lema sigui Cop27, qui dia passa any empeny.