Pedra

He passat uns dies a la meravellosa Galícia, de manera fonamental a Santiago de Compostel·la, on, poc després d’arribar-hi, em va trasbalsar que en el mur de la plaça Quintana, a l’entorn de la famosa catedral de la ciutat, hi persevera la inscripció del nom de José Antonio Primo de Rivera. Vaig preguntar pel fet que encara hi sigui. El cineasta Alfonso Zarauza em va explicar que en una ciutat on pràcticament sempre han governat els socialistes, encara que no s’acordi al que s’espera del que es diu esquerra, i fins i tot La Marea, s’ha intentat esborrar el nom del fundador de la Falange, però que tal cosa resulta molt complicada: el nom va ser esculpit amb una incisió tan profunda que eliminar-lo suposaria un greu maltractament de la pedra. A vegades les metàfores apareixen d’una manera incontestable, sense buscar-les: aquest mur, perdonin l’obvietat, representa la persistència del llegat dels vencedors de la guerra civil.

Hi ha una altra memòria que, per molt que la dreta espanyola digui al contrari i que es reboti contra totes les accions que la volen fer present, continua enterrada. El cas és que a uns centenars de metres d’aquella plaça, al Centro Galego de Arte Contemporánea, actualment hi ha diverses exposicions relacionades amb el fet de caminar. Una consta de fotografies de paratges on van ser assassinades milers de persones i llençades a fosses comunes: se’n deia “dar el paseo”. L’autor d’aquestes fotografies, Jorge Barbí, recorda que els espais naturals aïllats, que tant ens poden acollir i protegir, també poden ser llocs del crim. I que aquests llocs no ens veuen, sinó que nosaltres hem de veure-hi per fer memòria d’allò que hi ha passat.