Opinió

‘Homes de fum’

El documental és una meravella en conjunt i entranyable en els detalls de Parals, Pla i Ribas

Veure en Lluís Ribas, car­bo­ner de Sant Gre­gori, damunt la pila, afe­gint lle­nya i tapant forats, amb el cigar­ret fume­jant a la boca i envol­tat de fum és una imatge molt potent. Ribas, que ja ens ha dei­xat, com en Lluís Pla de la Bis­bal o en Narcís Parals, el Moliné de Peralta, van ser tres dels car­bo­ners que el 2001 van viat­jar a Gävle­borg (Suècia) per con­fron­tar experiències amb els seus homòlegs suecs. Aquesta història es recull en el docu­men­tal Homes de fum, d’Antoni Martí, el qual vint anys després l’ha ree­di­tat i pro­jec­tat amb èxit de públic a la Bis­bal, Cassà, Tor­ro­e­lla, Sant Gre­gori, Monells, Girona i, diu­menge, a Lla­gos­tera, on una vui­tan­tena de per­so­nes van gau­dir durant una hora i mitja d’una experiència única, ben acom­pa­nyada per una extra­or­dinària banda sonora que musica els poe­mes sobre el món rural i els car­bo­ners del poeta i car­bo­ner suec Dan Anders­son (1888-1920), un autor pre­sent en les fes­tes del bosc. Parals, Pla i Ribas, que gai­rebé no havien sor­tit del seu entorn, van fer 3.000 quilòmetres per aixe­car una car­bo­nera d’alzina que genera un carbó vege­tal força més pro­fitós que el del bedoll suec. La lle­nya l’ana­ven api­lant seguint les ins­truc­ci­ons de Lluís Pla, men­tre que els suecs cre­a­ven una estruc­tura de dis­seny per aguan­tar la pila que en el pri­mer intent se’ls va esfon­drar. El docu­men­tal és una mera­ve­lla en con­junt i entra­nya­ble en els detalls com quan segueix les con­ver­ses de murri entre els dos lluïsos o quan el Moliné ela­bora el seu immi­llo­ra­ble alli­oli i el va ser­vint amb un tros de pa als estu­pe­fac­tes suecs. Un fet diver­tidíssim és que tres mem­bres de la car­bo­nera que des de l’any 1993 s’encén a Sant Cli­ment de Peralta por­ta­ven brúixo­les i esta­ven obses­si­o­nats per saber on era el Nord, fins a con­cloure que ja hi eren, al Nord! O quan un car­bo­ner suec els va salu­dar: “Hola, vells car­bo­ners, quina olor de fum que feu!” En aquesta història hi ha altres per­so­nat­ges fona­men­tals, com ara la mala­gua­nyada Assumpta Fabré, gerent del Con­sorci de les Gavar­res; l’his­to­ri­a­dor Pau Puig Sco­toni, fill de pare català i mare sueca; l’his­to­ri­a­dor, advo­cat i acti­vista gavar­renc Pep Matas Bala­guer, i l’alcalde de Fora­llac, Josep Sala, que ha fet pos­si­ble la con­tinuïtat de la car­bo­nera de Sant Cli­ment de Peralta. I, és clar, l’Antoni Martí, que des de Fon­teta fa anys que rea­litza una feina impa­ga­ble de recu­pe­ració del patri­moni audi­o­vi­sual del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia