No fa gràcia

La ignorància lingüística és molt atre­vida. Ho hem com­pro­vat aquesta set­mana veient com es par­tien de riure els ter­tu­li­ans del pro­grama Tarde lo que tarde, de Radio Naci­o­nal de España, fent mofa del català arran de la quota del 6% de pro­ducció audi­o­vi­sual que ERC ha arren­cat al govern espa­nyol.

Entre riu­res dels com­panys, una col·labo­ra­dora en directe traduïa amb to de burla els noms de les popu­lars sèries de Net­flix al català: Stran­ger Things serà Coses estra­nyes, i “el següent serà que es digui el Joc del cala­mar”. I tots vinga a riure, com si fos­sin els acu­dits més bri­llants que hagues­sin sen­tit en dècades.

Només als adults mono­lingües els fa gràcia com sonen les parau­les en altres llengües. Només els adults mono­lingües poden pen­sar que la seva llen­gua és l’única que sona bé, la nor­mal, la “que toca”. Com si Juego del cala­mar s’hagués gra­vat a Gua­da­lix de la Sierra, vaja. Segu­ra­ment els hau­ria fet més gràcia saber el nom ori­gi­nal de la sèrie core­ana: Ojin­geo Geim; però, és clar, no hi van caure perquè el món gira en llen­gua cas­te­llana i punt.

Tot i que l’endemà dema­nes­sin dis­cul­pes, que la ràdio pública que paguem entre tots tin­gui aquesta con­cepció de la diver­si­tat lingüística demos­tra que la cata­la­nofòbia està molt arre­lada, també entre els mit­jans que pre­ci­sa­ment hau­rien de pro­te­gir i pro­moure les llengües coo­fi­ci­als. I tot, la mateixa set­mana que el Tri­bu­nal Suprem ata­cava la immersió lingüística amb un 25% d’espa­nyol a les aules. Per si algú encara no se n’havia ado­nat: la llen­gua és el pròxim camp de bata­lla, i aquesta guerra no la podem per­dre.