Raça humana
Encara capturen esclaus
Quin territori físic, mental i simbòlic es creu amb dret de continuar retenint el poder supremacista? Ens ho preguntàvem ahir a propòsit de la violència contra la població afroamericana dels EUA. Resposta: el territori d’aquella esclavitud fundacional que per justificar l’explotació de l’ésser humà va nodrir l’imaginari d’un racisme atroç i encara persistent al carrer i a les institucions. Amb reconeguda genialitat, D.W. Griffith ho plasmaria en la pel·lícula El naixement d’una nació bo i marcant l’estereotip més fanàtic del negre gandul, borratxo, ignorant i traïdor i el del blanc honorable, civilitzat i bondadós que es veu obligat a constituir-se en milícia –la del Ku Klux Klan– per restituir l’ordre i la justícia. I fins al dia d’avui, en què malgrat els drets assolits en el darrer mig segle cal recordar massa sovint que la vida dels negres importa (Black Lives Matter), davant l’elevada criminalitat contra el col·lectiu, sospitós per natura d’ànim delictiu. I d’on ve aquesta sospitosa animadversió? Quin és el delicte originari que al·leguen els actuals Ku Klux Klan i els seus fills putatius per agafar-se barra lliure al carrer? Qui els autoritza? En bona part la llei d’arrest ciutadà vigent en molts estats i aprovada el 1863 per capturar esclaus que fugien dels qui no acceptaven l’emancipació. Aquesta llei permet a qualsevol persona detenir possibles malfactors, i ja se sap que quan un negre corre n’ha fet una de grossa, per exemple fúting, com és el cas d’Ahmaud Arbery, un jove de 25 anys que el febrer del 2020 fou abatut per tres energúmens justiciers esclavistes.