La incertesa

En la mito­lo­gia grega, Nèmesi era la filla de la nit i per­so­ni­fi­cació de la revenja. Per això és d’agrair que els res­pon­sa­bles de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut que posen nom a les vari­ants del coro­na­vi­rus ori­gi­nal, l’hagin bate­jat com a òmicron, sal­tant-se dues lle­tres de l’alfa­bet grec (ni i ksi) per evi­tar con­fu­si­ons i ofen­ses, per cert. I, mal­grat tot, com ha escrit el New York Times, òmicron sem­bla la Nèmesi de l’opti­misme que volíem tenir al món occi­den­tal.

Després que els científics sud-afri­cans aler­tes­sin sobre aquesta mutació, els països euro­peus s’han afa­nyat a tan­car les seves fron­te­res una altra vegada i els experts de l’OMS han anat més de pressa a con­si­de­rar-la “real­ment pre­o­cu­pant” que quan va aparèixer el virus ori­gi­nal. I això que cada vegada més veus adme­ten que les res­tric­ci­ons de viatge poden com­prar-nos temps, però no fre­na­ran l’expansió de la nova vari­ant. De fet, només ho fre­na­ran acci­ons intel·ligents, no el tea­tre pandèmic. I el més intel·ligent és vacu­nar tota la huma­ni­tat, que és el que hauríem d’estar recla­mant les opi­ni­ons públi­ques.

Seria la manera de posar fi als pro­fe­tes de l’apo­ca­lipsi que han tro­bat el seu agost, de posar fi a titu­lars alar­mants que poden fer sem­blar com si la pandèmia estigués a punt de tor­nar a començar. Pro­fe­tes que ens fan pre­gun­tar fins on ens hem de pre­o­cu­par. Si hem de can­cel·lar el viatge que teníem pre­vist. Si tor­nem a com­prar màsca­res a l’engròs. Si les vacu­nes ja no ser­vei­xen per a res o si fem tard ja a posar la ter­cera dosi.

I la res­posta és que no ho sabem. Vivim, com ja va pre­dir Sebastià Ser­rano, en l’era de la incer­tesa. Ningú s’ima­gi­nava una pandèmia com aquesta i, per tant, és nor­mal que ens pre­o­cu­pem, però alar­mar-se i, sobre­tot, alar­mar, avançant-se als esde­ve­ni­ments sense tenir la infor­mació com­pleta, més que pre­venció, sem­bla un acte d’irres­pon­sa­bi­li­tat, també per a la nos­tra salut men­tal.