La legislatura del català

La major part de les pro­duc­ci­ons de les mul­ti­na­ci­o­nals per al mer­cat euro­peu es pro­du­ei­xen ori­gi­nal­ment en anglès, fins i tot quan el cen­tre de pro­ducció és a l’altra punta del pla­neta. Natu­ral­ment, entre els cos­tos inte­ri­o­rit­zats de les pro­duc­ci­ons s’inclo­uen els de la sub­ti­tu­lació i/o el doblatge a l’espa­nyol, l’italià, el francès, el noruec... En fi, a tota llen­gua que té un estat al dar­rere que ho exi­geix, amb la fina­li­tat de garan­tir la per­vivència de la seva cul­tura, la sobi­ra­nia naci­o­nal i els drets dels seus par­lants.

Segu­ra­ment, la vice­pre­si­denta Nadia Calviño no s’ha plan­te­jat mai que obli­gar Net­flix a doblar a l’espa­nyol les sèries sigui una acció que com­porti desin­cen­ti­var les inver­si­ons que espera que faci en cen­tres pro­duc­tius a Madrid. El català és tan llen­gua ofi­cial de l’Estat com l’espa­nyol. És el segon idi­oma més par­lat, coo­fi­cial en bona part del ter­ri­tori i, a més, està espe­ci­al­ment pro­te­git a escala euro­pea. Per tant, és obli­gació del govern espa­nyol incen­ti­var-lo i pro­te­gir-lo.

Pres­su­pos­tos i llei de l’audi­o­vi­sual són dues coses dife­rents, però for­men part d’un mateix acord d’inves­ti­dura. Si la llei només ser­veix per garan­tir els drets del cas­tellà, els repu­bli­cans difícil­ment la vota­ran. Per ERC, el català és paret mes­tra: “No es toca”, com remar­cava el pre­si­dent Ara­gonès davant la sentència que vol esber­lar la immersió. Sánchez va enviar ahir la seva mà dreta a nego­ciar amb la plana major dels repu­bli­cans. El català és la llen­gua d’aquesta legis­la­tura espa­nyola. Igno­rar-ho és posar en risc la resta de lleis que Sánchez vol tirar enda­vant.