De reüll
Estimar, de Xile a Qatar
Ser gai i viure en plenitud encara no són termes que s’agafen de la mà
La llibertat d’estimar i de formar una família amb qui desitgis ja és una realitat a Xile. Després d’una llarga i intensa lluita del col·lectiu LGTBIQ+, el Congrés d’aquest país ha aprovat la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Una fita històrica enmig d’un context mundial encara a les beceroles en la igualtat de drets. Si bé aquí el matrimoni igualitari es va legalitzar el 2005 i ho vivim amb plena normalitat, en el conjunt del planeta només hi ha 31 països que el tinguin reconegut per llei, dels prop de 200 que hi ha al món. I d’aquests, n’hi ha que no només no accepten aquest dret, sinó que persegueixen l’homosexualitat i la castiguen amb presó o fins i tot amb pena de mort. Ser gai i viure en plenitud encara no són termes que s’agafen de la mà. Però cada petita victòria, com l’aconseguida a Xile, és un pas en ferm. No és una lluita fàcil. Es multipliquen les actituds reaccionàries com la de Qatar, organitzador del proper mundial de futbol, en què insta el públic gai a reprimir les mostres d’afecte. I l’auge de l’extrema dreta genera les circumstàncies idònies per a l’homofòbia. No cal anar a l’altra punta del món per certificar-ho. També ho vivim a casa nostra. Però en aquesta dura escalada, el col·lectiu LGTBIQ+ hi va fixant ancoratges, com el de Xile, que l’empenyen a continuar grimpant fins al cim.