Per defensar el català es poden fer coses en el curt termini que tindrien un impacte immediat. Per exemple, com vaig dir en un altre article, que compreu, llegiu i regaleu el llibre de Carme Junyent El futur del català depèn de tu i que, evidentment, feu cas de les seves recomanacions. També seria important que Gabriel Rufián, el polític que es vol erigir en el defensor del català en l’audiovisual, el parli. I demostri, així, a tots els que s’identifiquin amb ell que defensar el català val la pena. I que es fa, sobretot, donant-li ús social, parlant-lo. En el cas de l’audiovisual, més enllà de la negociació amb Madrid i de refiar-nos de variables que des de Catalunya costen de controlar, també hi ha moltes coses a fer i que donarien resultats força immediats. Per exemple, que a la televisió de Catalunya es parli sempre en català. No cal inventar res, només tenir l’actitud del periodista Àngel Casas quan feia el seu programa, l’any 1984: fer bona televisió i en català. Que per això es va fundar TV3! Ho feia sense ser nacionalista, ho feia tres anys després d’un cop d’estat i va rebre, entre altres premis, l’Ondas. Cal l’ambició d’aquells fundadors del Súper3 per situar, de nou, el Club com el referent social dels infants i joves del país. Portar-lo al segle XXI, amb una programació potent i que sigui motor de producció en l’àmbit digital i plataforma per a nous talents joves. Cal actitud i ambició. Però l’actitud i l’ambició han d’anar acompanyades de recursos. És a dir, de compromís polític del govern. Cal que el govern identifiqui desacomplexadament la llengua catalana com una prioritat, i que hi actuï en conseqüència. Les prioritats necessiten diners. I calen criteris clars i actualitzats. Doblatge: un 6 o un 7 per cent? No és millor el 100% de tot allò destinat a infants i joves tant en plataformes com en estrenes de cinema? I tota la resta? 100% subtitulat en català. I què més? Apostar per la indústria audiovisual, en català.