Canviar la història

Fa molta angúnia escol­tar la con­versa que ahir va des­ta­par RAC1 entre el comis­sari Villa­rejo i qui va ser secretària gene­ral del PP i minis­tra de Defensa María Dolo­res de Cos­pe­dal, en què expli­ca­ven com van cor­rom­pre les elec­ci­ons de 2012: de 62 a 50. Com van pagar cent mil euros a Javier de la Rosa perquè mentís, com en van pro­me­tre cin­quanta mil a Vic­to­ria Álva­rez per pre­sen­tar una denúncia falsa a l’Audi­en­cia Naci­o­nal i com van pres­si­o­nar el jutge, que no s’ho creia, per obrir la causa. Artur Mas volia sobi­ra­nit­zar el cata­la­nisme i ho va sot­me­tre a les urnes. Era l’ene­mic a batre i van anar con­tra ell. I con­tra els Pujol. “Vam can­viar la història de Cata­lu­nya”, es diuen entre ells en la con­versa. De 62 a 50, i tant que ho van fer. A mesura que s’han anat conei­xent detalls de l’ope­ració Cata­lu­nya i de com fun­ci­o­nen les cla­ve­gue­res de l’Estat he escrit alguns arti­cles en què faig retrets a qui en aquell moment se’ls va creure i altres en què explico que el mètode segueix ope­rant. Els fun­ci­ona perquè, sem­pre que fan un mun­tatge d’aquest estil, a Cata­lu­nya hi ha algú que creu que allò li pot anar bé, que se’n podrà apro­fi­tar. Sem­pre hi ha un mitjà dis­po­sat a ser­vir l’amo, un peri­o­dista ven­ja­tiu, un rival elec­to­ral, etc. Avui m’agra­da­ria que em sortís un arti­cle més posi­tiu, un arti­cle que sigui una invi­tació a cana­lit­zar la ràbia que podem sen­tir en veure com ha actuat l’Estat con­tra nosal­tres per actuar d’una manera dife­rent de la que s’espera de nosal­tres. Perquè aquesta és l’única forma que tenim nosal­tres per can­viar la història i no dei­xar que se’n sur­tin. Tant els fa que dotze anys després es demos­tri que era men­tida. Ells l’objec­tiu ja el van asso­lir. Sabent-ho, hauríem d’estar atents. Per exem­ple, a Cata­lu­nya hi ha una gran ins­ti­tució que torna a fun­ci­o­nar molt bé, i que il·lusi­ona: el Barça. I ja fa temps que s’intenta crear un ambi­ent de sos­pita que per­meti jus­ti­fi­car un atac com el que vam conèixer ahir. I sem­pre hi ha un mitjà, un peri­o­dista, un rival elec­to­ral… Can­viarà la història?