Sis per cent?

Per defensar el català es poden fer coses en el curt termini que tindrien un impacte immediat. Per exemple, com vaig dir en un altre article, que compreu, llegiu i regaleu el llibre de Carme Junyent El futur del català depèn de tu i que, evidentment, feu cas de les seves recomanacions. També seria important que Gabriel Rufián, el polític que es vol erigir en el defensor del català en l’audiovisual, el parli. I demostri, així, a tots els que s’identifiquin amb ell que defensar el català val la pena. I que es fa, sobretot, donant-li ús social, parlant-lo. En el cas de l’audiovisual, més enllà de la negociació amb Madrid i de refiar-nos de variables que des de Catalunya costen de controlar, també hi ha moltes coses a fer i que donarien resultats força immediats. Per exemple, que a la televisió de Catalunya es parli sempre en català. No cal inventar res, només tenir l’actitud del periodista Àngel Casas quan feia el seu programa, l’any 1984: fer bona televisió i en català. Que per això es va fundar TV3! Ho feia sense ser nacionalista, ho feia tres anys després d’un cop d’estat i va rebre, entre altres premis, l’Ondas. Cal l’ambició d’aquells fundadors del Súper3 per situar, de nou, el Club com el referent social dels infants i joves del país. Portar-lo al segle XXI, amb una programació potent i que sigui motor de producció en l’àmbit digital i plataforma per a nous talents joves. Cal actitud i ambició. Però l’actitud i l’ambició han d’anar acompanyades de recursos. És a dir, de compromís polític del govern. Cal que el govern identifiqui desacomplexadament la llengua catalana com una prioritat, i que hi actuï en conseqüència. Les prioritats necessiten diners. I calen criteris clars i actualitzats. Doblatge: un 6 o un 7 per cent? No és millor el 100% de tot allò destinat a infants i joves tant en plataformes com en estrenes de cinema? I tota la resta? 100% subtitulat en català. I què més? Apostar per la indústria audiovisual, en català.