Tal com informava aquest diari, ahir en un esmorzar a l’“Ateneo” de Madrid el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va expressar el seu compromís de resoldre els recursos d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia abans de l’estiu. Per subratllar el que per a ell significa un esforç, “resoldre dins del primer any de l’entrada en vigor”, va destacar que no hi ha un procés sobre la llei d’amnistia sinó 30. Entre ells 16 recursos d’inconstitucionalitat del PP i diverses comunitats autònomes. No sé si a vostès els ha passat el mateix, però a mi aquest recordatori no m’ha portat a l’any 2024, que segurament és el que pretenia Conde-Pumpido, sinó que m’ha fet pensar en els recursos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, l’any 2006. Actualitzem marcadors. 2006: País Valencià, Illes Balears, Múrcia i La Rioja; el PP; el Defensor del Pueblo (PSOE) i diversos diputats i senadors del PP van presentar recurs d’inconstitucionalitat sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 2024: El PP, País Valencià, Illes Balears, Múrcia i La Rioja repeteixen. S’hi ha afegit Madrid, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, Cantàbria, Aragó i, del PSOE, Castella-la Manxa. I els parlaments de Cantàbria, Múrcia i Aragó. I si per l’Estatut d’Autonomia s’hi va afegir el Defensor del Pueblo, per la llei d’amnistia han presentat qüestions d’inconstitucionalitat el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència Provincial de Madrid. Que la política catalana dona feina a la justícia espanyola és un fet, sobretot els darrers vint anys. I es deu únicament a dos factors: la incapacitat d’Espanya de fer política –que no resta vots– i a l’anticatalanisme –que en dona–. Abans de l’estiu veurem com evoluciona la incapacitat de fer política a través de la sentència de la llei d’amnistia i també com evoluciona l’anticatalanisme a través de l’operació Catalunya, que és un escàndol. Però res important estarà resolt.