Aquestes coses no es pregunten

Quan a un dirigent del PP se li pregunta per l’afer de corrupció més miserable que ha patit aquest Estat, mostra la seva ignorància. Fa pocs dies María Dolores de Cospedal es va negar a declarar sobre la trama Kitchen i ara l’il·lustre registrador de la propietat i antic president del govern Mariano Rajoy ha estat víctima d’una alteració de la memòria i, davant la comissió del Congrés, es va marcar una infanta –parlem de Cristina interrogada pel cas Noos, contestant “No ho recordo”, “No en tinc constància”–. Quan Gabriel Rufián li va deixar anar “Per què menteix?” el gallec va contestar “Això a mi no m’ho pot preguntar.” A Rajoy ja no li ve d’un pam. Està acostumat a torejar diputats i obviar les sentències que condemnen el partit per corrupció –l’Audiencia Nacional el 2018 i el 2021 i el Tribunal Suprem el 2020– i, quan tot falla, carrega les culpes sobre Luis Bárcenas, l’amic de l’ànima a qui ara qualifica de traïdor. Calia muntar una operació clandestina en què s’impliqués un ministre, Fernández Díaz; alts comandaments de les forces de seguretat; un comissari comissionista, Villarejo, i cinquanta funcionaris policials que paga l’Estat, destinats a solucionar els interessos particulars d’un partit, intentant recuperar uns documents que implicaven en la corrupció l’antiga cúpula popular? Els assenyalats diuen no saber-ne res, però els mitjans en parlen i, ara que les aigües podrien sortir de mare, s’han inventat una cortina de fum: ja tenim una acalorada disputa sobre aquesta maleïda llengua catalana que està trencant Espanya. I anar fent, que tot distreu.