Kafka, escriptor costumista

Per amortitzar part d’un préstec hipotecari, segueixo les instruccions que indica l’aplicació digital del banc. Quan he acabat el procés, el programa em comunica que els passos que he estat fent són només una simulació. Per executar l’ordre, m’he de posar en contacte amb el meu “agent de confiança”. Des que el banc va desmantellar moltes de les seves oficines i gran part dels serveis presencials en horaris amples, les gestions les faig per ordinador. No sé per quins set sous aquesta no la hi puc fer. Mentre em desplaço a 15 quilòmetres perquè “l’agent de confiança” validi l’operació, penso en la Pilar, la Judit, l’Anna o l’Agustí, empleats d’aquest mateix banc, a qui fins fa un parell d’anys tenia al costat de casa, podia trucar en qualsevol moment i amb qui vam travar una coneixença que per la meva part mereix tot l’agraïment professional.

El món és kafkià ja d’abans de Kafka. Movistar m’ha endossat serveis que jo no havia contractat. Escamat d’aquella vegada que per error ens va arribar l’ordre de tributar per la finca d’un veí, cada cop que rebo una comunicació de Xaloc, el cor em palpita a l’inrevés. Transferir consciència a les màquines és un dels grans reptes actuals. Però he conegut veus robòtiques més afables que no pas certs operadors mortals de Telefónica. He renunciat a cobrar una factura a un Ajuntament perquè el procés administratiu per fer-ho m’obligava a un funambulisme burocràtic delirant. D’una banda, les empreses i institucions s’autoinvisibilitzen darrere la digitalització. Fan desaparèixer edificis, persones, adreces postals o números de telèfon. També es fan opaques. La prova és que per entendre la factura de la llum cal haver fet un màster en “Per entendre la factura de la llum”. Però, d’una altra banda, les persones estem cada cop més controlades: radars, càmeres de filmació, què dipositem a les escombraries, tocs de queda, Google sap tots els recorreguts a peu i en cotxe que hem fet durant els últims anys... Sens dubte: Kafka és un escriptor costumista!