Nadal

A la Gran Bre­ta­nya era tra­dició en aquesta època de l’any reu­nir-se al vol­tant del foc i expli­car històries de fan­tas­mes. A Lon­dres, el 1843, l’explo­tació infan­til era un dels pro­ble­mes més greus que havia d’afron­tar aque­lla soci­e­tat vic­to­ri­ana. Un jove peri­o­dista polític que es deia Char­les Dickens i que de petit havia patit aquesta situ­ació va deci­dir que, en comp­tes d’un arti­cle, faria un conte que publi­ca­ria per Nadal i així s’asse­gu­ra­ria que la denúncia tingués més força. Dickens el va escriure sabent que la història seria lle­gida en veu alta a totes les cases. Publi­cada sis dies abans del Nadal de 1843, les 6.000 pri­me­res còpies es van ven­dre la vigília de la nit del 24. I aquest fet va con­ver­tir aquell conte de Nadal en un relat acces­si­ble no només a totes les gene­ra­ci­ons sinó a totes les èpoques. Ebe­ne­zer Scro­oge és un vell avar que té escla­vit­zat el seu tre­ba­lla­dor, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fan­tas­mes: el del pas­sat el porta cap a la seva infància, perquè recordi el que va sen­tir lla­vors i se li enten­dreixi el cor; el del pre­sent l’apropa a casa del seu tre­ba­lla­dor, on mal­grat la pobresa regna l’amor i l’espe­rit fami­liar, i el del futur el porta a la seva mort, sol. Espan­tat per les visi­ons, Scro­oge deci­deix can­viar de caràcter i aju­dar la família del tre­ba­lla­dor. Tots els espec­tres mos­tren al vell Scro­oge els errors que ha comès en la seva vida i li ense­nyen que sem­pre s’ha de viure amb gene­ro­si­tat i bona volun­tat. L’èxit de l’obra de Dickens no només rau en l’ús dels fan­tas­mes que con­nec­tava amb un cos­tum molt estès per totes les comu­ni­tats britàniques en aque­lles dates. Sinó que trobo que l’accep­tació s’explica també perquè a través d’una ficció, d’un conte, és capaç, mal­grat el pas dels anys, de man­te­nir viu l’espe­rit nada­lenc. El nos­tre repte con­ti­nua sent fer pos­si­ble que aquest espe­rit s’allar­gui tot l’any. Bon Nadal!