Nadal

A la Gran Bretanya era tradició en aquesta època de l’any reunir-se al voltant del foc i explicar històries de fantasmes. A Londres, el 1843, l’explotació infantil era un dels problemes més greus que havia d’afrontar aquella societat victoriana. Un jove periodista polític que es deia Charles Dickens i que de petit havia patit aquesta situació va decidir que, en comptes d’un article, faria un conte que publicaria per Nadal i així s’asseguraria que la denúncia tingués més força. Dickens el va escriure sabent que la història seria llegida en veu alta a totes les cases. Publicada sis dies abans del Nadal de 1843, les 6.000 primeres còpies es van vendre la vigília de la nit del 24. I aquest fet va convertir aquell conte de Nadal en un relat accessible no només a totes les generacions sinó a totes les èpoques. Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el del passat el porta cap a la seva infància, perquè recordi el que va sentir llavors i se li entendreixi el cor; el del present l’apropa a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l’amor i l’esperit familiar, i el del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter i ajudar la família del treballador. Tots els espectres mostren al vell Scrooge els errors que ha comès en la seva vida i li ensenyen que sempre s’ha de viure amb generositat i bona voluntat. L’èxit de l’obra de Dickens no només rau en l’ús dels fantasmes que connectava amb un costum molt estès per totes les comunitats britàniques en aquelles dates. Sinó que trobo que l’acceptació s’explica també perquè a través d’una ficció, d’un conte, és capaç, malgrat el pas dels anys, de mantenir viu l’esperit nadalenc. El nostre repte continua sent fer possible que aquest esperit s’allargui tot l’any. Bon Nadal!