Parada de burro

Cada cop costa més tro­bar l’equi­li­bri men­tal. L’afar­ta­ment després de dos anys de pandèmia és evi­dent, i la sen­sació que ens tro­bem en un bucle con­tinu d’arren­cada de cavall i parada de burro és ine­vi­ta­ble. Ara estem en el moment de l’atu­rada. Tor­nen les res­tric­ci­ons i aquest Nadal tam­poc no el podrem pas­sar amb la mínima nor­ma­li­tat. Estem pit­jor que l’any pas­sat, ens diu el govern, i tor­nem a tan­car l’oci i a esfrei­xu­rar la cul­tura i la res­tau­ració. En espera del que avui –a dos dies de la nit de Nadal. Voleu dir que no es podia fer abans?– ens anunciïn després de la con­ferència telemàtica de pre­si­dents autonòmics, i del que acabi de deci­dir el TSJC res­pecte a les peti­ci­ons del govern català, la cosa ja està més que clara. Tor­nem a l’atu­rada de burro. L’atenció primària i l’hos­pi­talària està sobre­ei­xida. La ciu­ta­da­nia ens hem de tor­nar a sacri­fi­car i la indig­nació és lògica en uns sec­tors que espe­ra­ven aques­tes dates per refer-se, i que ja tenien les neve­res ple­nes i les reser­ves fetes. Nega­ci­o­nisme ha estat la paraula esco­llida com a neo­lo­gisme de l’any i els nega­ci­o­nis­tes se sen­ten cada cop més forts. Els defen­sors de les vacu­nes ens hem de sen­tir a dir venuts a la indústria far­macèutica i altres bar­ba­ri­tats, pobres de nosal­tres. La inflació lli­gada a la pujada de preus de l’ener­gia ens fa més pobres. I l’equi­li­bri entre eco­no­mia, salut i lli­ber­tats es torna a esbo­ci­nar. Enmig de tot ple­gat només ens queda dema­nar enèrgi­ca­ment una millor gestió econòmica de la crisi. No pot ser que estem en un dels països a la cua pel que fa a la con­cessió d’ajuts als sec­tors més tocats.