Cites a Farners (i arreu)
L’Eduard és un ciutadà, perfectament identificat a les xarxes, que el dia 6 d’aquest mes va notar símptomes característics de la covid. Prudent, va trucar al CAP de Santa Coloma per demanar la “cita prèvia”. Se’n va fer un tip durant els quatre dies següents. Cap resposta. Al final se n’hi va anar i va trucar des de la mateixa recepció. No hi havia cap altre pacient esperant. I què feia el personal sanitari? Ell mateix ho explica: deixar sonar la centraleta. Quan va demanar explicacions, li van dir de males maneres que “una altra feina tenien, a més d’agafar trucades”. La responsable no el va voler atendre “perquè estava reunida” i la metgessa de guàrdia (quan va arribar a contactar-hi) li va diagnosticar covid... set dies després!
Una altra: la Doloretes (què t’hi jugues que et dono un nom fals per no comprometre l’informador?) és una funcionària gironina del Departament d’Empresa i Treball. Em comenta que des que s’ha implantat la comunicació telemàtica, allò és un turment per al ciutadà: només atenen dubtes per bústia electrònica. Dubtes que reboten de taula a taula i que arriben arrossegant-se al negociat que pertoca. Contestaran quan puguin, és clar. La premsa també ha publicat que a la direcció general de Trànsit, tres quarts del mateix: no hi ha manera que t’atenguin presencialment perquè has de demanar-ho per telèfon, i com que el telèfon no te l’agafen, t’hi poses fulles... Bé, què et sembla? Ja es pot dir, que l’administració s’ha desempallegat dels administrats i de les seves molestes cues i colzes repenjats al taulell? En diuen agilitat i prevenció. Segurament que sí. Tanmateix, és una agilitat paraplègica i una prevenció desarticulada. Ei, que em sembla bé, eh? L’únic que s’ha de fer ara és arrodonir la nova dinàmica. Vindran eleccions (les nostres Saturnals romanes, quan l’esclau i l’amo es bescanviaven els rols) i llavors serà el moment propici. Sense “cita prèvia”, que els polítics no gosin venir als mercats, a les sales de conferències, als pavellons o places. I l’urna que ens la duguin a cada casa. Amb “cita prèvia”, és clar. És quan els direm que sentint-ho molt, tenim la verdura al foc, que se’n tornin per on han vingut i que ho provin demà, i que a mi què m’explica si no li agafo la trucada, i que paciència, que no passa res si a l’urna li ronquen els budells.