Migranya per la independència espiritual

Em diver­tei­xen força les enci­clopèdies temàtiques, sobre­tot les que par­len de matèries que m'interes­sen, com la lite­ra­tura, l'art o els còmics pas­sats de volta. Quan en trobo una d'inter­na­ci­o­nal, m'entre­tinc bus­cant-hi autors cata­lans, pot­ser per cons­ta­tar que men­tre que qual­se­vol pollas­tre que hagi publi­cat en anglès o en cas­tellà hi estarà repre­sen­tat, en català no hi surt ni Blai Bonet. No insis­tiré en la lle­ta­nia, per evi­tar-los l'avor­ri­ment, però tam­poc els mos­traré avui una epi­fa­nia, com la de l'altre diu­menge quan em vaig tro­bar María Teresa Fernández de la Vega pas­se­jant per la platja. No era una visió, no. Pot­ser tot ple­gat pro­ve­nia d'una sobre­dosi de Blanco a les notícies 24 hores afir­mant que pagàvem pocs impos­tos.

Can­sat de no tro­bar cap com­pa­tri­ota lite­rari a l'enci­clopèdia en qüestió, hi vaig bus­car Mara­gall. Joan, esclar. L'entrada és diver­tida perquè afirma que va man­te­nir inter­lo­cu­tors entre la intel·lec­tu­a­li­tat espa­nyola, “davant la qual va defen­sar, des d'un ideal har­mo­nista, la inde­pendència espi­ri­tual de Cata­lu­nya”. Com dian­tre es defensa la inde­pendència espi­ri­tual, germà lec­tor? ¿Amb tres ton­ga­des d'ora­ci­ons diàries, pagant el tri­ple d'impos­tos que la ciu­tat autònoma de Meli­lla o sim­ple­ment gron­xant-se en les atrac­ci­ons d'un poblet de platja? Men­tre pre­guem per adap­tar-nos a la crisi o fugir en el pri­mer vol a Júpiter, podem ofe­rir als nos­tres polítics una ració d'inde­pendència espi­ri­tual. Amén.