Volem el menú sencer!

“Espero que sigueu prou adults per veure que us heu d’asseure junts i escoltar-vos els uns als altres”, va dir l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, el 2014, en una visita a Catalunya, i tot seguit va advertir: “No és bo forçar la gent a una unió que uns no volen. Quan passa, se sent com un jou al voltant del coll. Això és el que veiem. Si la gent sent amb molta força que vol sortir d’un país, llavors cal escoltar-la, i no forçar-la a una relació que no vol”, va dir. I és així, com tenint un jou al coll, com se senten una majoria de catalans, que veuen a més com l’amo el va estrenyent cada vegada més. En aquestes situacions sempre hi ha el capatàs, que compleix i intenta fer complir les ordres de l’amo perquè li ha fet creure que mana. El capatàs no veu que quan l’amo vulgui pot desposseir-lo del poder limitat que li ha donat, com va fer el Constitucional amb l’Estatut o el govern espanyol amb el 155. Aquest poder limitat, l’autonomia, no és altra cosa que les engrunes. I ningú hauria “d’estar interessat a recollir les engrunes de compassió que cauen de la taula d’algú que es considera el meu amo”, com va dir Tutu. “Vull el menú complet dels drets”, va proclamar l’arquebisbe sud-africà en els seus anys de lluita contra la fi del règim de l’apartheid, i Catalunya també hauria de voler el menú sencer dels drets, perquè ja no ens haurien d’alimentar les molles. “Ja volem el pa sencer”, com va cantar l’Ovidi Montllor. El meu record pel president Puigdemont, els consellers Comín, Ponsatí i Puig, que es troben lluny de casa, així com per les exdiputades també a l’exili Marta Rovira i Anna Gabriel i el músic Josep Valtònyc i els tres mil encausats.