La tinta del còmic s’escampa com l’oli

Dubto que siguin gaires els que encara neguen al còmic la qualitat de llenguatge artístic. D’autors i de títols que demostren que és un art n’hi ha molts i, a més, col·lateralment, la indústria que hi ha darrere es manté amb menys esforços que, per exemple, la música i el cinema. Al transatlàntic en què s’ha convertit Norma Còmics, com a botiga de referència i com a editorial, s’hi suma la creació del premi de còmic de la llibreria Finestres, que també crea una línia editorial, i editorials com Males Herbes i Mai Més, que afegeixen el còmic al seu catàleg. I per formar lectors de vuit o més anys, Edebé ha iniciat dues sèries de novel·la gràfica: Cripto, de Hans Jorgen Sandnes, i Les Bruixes de Brooklyn, de Sophie Escabasse. Art en expansió.