Que arribi la tardor!

Era d'espe­rar un xup-xup elec­to­ral intens durant el mes d'agost. Des de fa mesos els par­tits han donat la legis­la­tura per esgo­tada i comen­cen a esmo­lar les ungles i els argu­ments per afron­tar la pro­pera bata­lla elec­to­ral. N'hi ha que cor­ren massa, com l'Oriol Pujol, que ja d'entrada va des­car­tar qual­se­vol mena de pacte per gover­nar. Pot­ser l'endemà de les elec­ci­ons ho lamen­tarà. De totes mane­res, poc cas li han fet des d'ERC, perquè el pre­si­dent del par­tit, Joan Puig­cercós, ha anun­ciat que pac­tarà amb CiU “si defen­sen el referèndum per la inde­pendència”. O ni tan sols s'escolta el por­ta­veu en el Par­la­ment de CiU o és que fa aques­tes decla­ra­ci­ons per man­te­nir la seva quota de presència als mit­jans. Puig­cercós tam­poc no ha fet gaire cas al que va dir Artur Mas no fa gai­res dies en el sen­tit que des­car­tava un referèndum d'inde­pendència durant la pro­pera legis­la­tura, si és pre­si­dent. La pro­posta de Mas és dema­nar el con­cert econòmic. Men­tres­tant des del PSC con­ti­nuen afir­mant que dins del par­tit no hi ha dues mane­res d'enten­dre Cata­lu­nya, pel que fa a la qüestió naci­o­nal. El con­se­ller Joa­quim Nadal nega amb rotun­di­tat que el con­se­ller Antoni Cas­tells hagi dei­xat “plan­tats” els seus com­panys de par­tit de cara a les pro­pe­res elec­ci­ons, i ho argu­menta dient que Cas­tells ha ver­ba­lit­zat que farà cos­tat al can­di­dat del PSC i que, sim­ple­ment, es dis­posa a tre­ba­llar des de la segona línia. En Nadal referma el seu com­promís amb el pro­jecte del pre­si­dent Mon­ti­lla i també referma el seu cata­la­nisme, afir­mant que ho és més (cata­la­nista) que molts inde­pen­den­tis­tes. Men­tres­tant la pre­si­denta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, afirma rotun­da­ment que vota­ria en con­tra de la inves­ti­dura d'en Mas, en cas que CiU gua­nyi les elec­ci­ons. Sánchez-Camacho sos­pita, a més, que els con­ver­gents pre­te­nen fer un tri­par­tit amb Rea­gru­pa­ment i Soli­da­ri­tat Cata­lana. En resum: un no aca­bar d'afir­ma­ci­ons bui­des de con­tin­gut real, de parau­les vanes i tri­vi­als que, si cal, s'empas­sa­ran amb un som­riure als lla­vis. Si us plau, que arribi la tar­dor, i per tant les elec­ci­ons, i s'acabi aquest estiu d'asso­le­lla­des dia­lec­tals. Si aquest ha de con­ti­nuar essent el nivell del debat polític, estem arre­glats.