El tall en castellà és submissió assumida

En el context actual d’ofensiva enfurismada de l’espanyolisme costa d’entendre que les nostres institucions continuïn assumint que han de repetir com un lloro el missatge en castellà quan algun periodista ho demana. Darrerament s’ha despenjat algun conseller que, enfadat, s’ha negat a donar l’habitual tall en castellà, un canvi de predisposició que, en no tenir continuïtat, ha transformat el gest en un estirabot infantil. Per què s’ha de continuar escoltant, roda de premsa rere roda de premsa, el “ara en castellà”? La submissió lingüística assumida és l’hàbit a canviar. Si assumim realment que la qüestió no és l’idioma perquè no parlem català per fotre, prou d’encaixar perquè no s’enfadi ningú. I visca els subtítols!