No diguis blat…

L’enèsima campanya fastigosa contra la llengua catalana l’ha començat Inés Arrimadas amb una pretesa “denúncia” pública contra una edició infantil del programa Atrapa’m si pots de TV3. Tot ve d’un tall de vídeo en què una nena concursant s’embarbussa amb la paraula “blat” i demana si ho pot dir en castellà. El presentador, Llucià Ferrer, de manera més que correcta i simpàtica, li indica que és un concurs en català i que no pot concedir-li aquesta gràcia. Arrimadas no s’està de barrejar naps amb cols: “A TV3 entrevisten Otegi i bromegen amb agredir guàrdies civils” però no es pot “respondre en castellà”. Embolica que fa fort. A partir d’aquí, com sempre, la majoria de diaris espanyols s’abonen a escampar mesquita: “TV3 impedeix contestar en castellà als nens”, “El presentador d’un concurs de TV3 nega respondre en castellà a una nena”, “Polèmica per negar a una concursant que respongués en castellà a TV3”... Tot això a la portada de diverses edicions digitals, com si fos un fet escandalós, estrambòtic i digne d’esment. No m’agradaria estar a la pell de la pobra concursant, que veu convertida una anècdota sense més importància en una sobreexposició indesitjada i en un linxament vomitiu. Una altra vegada, els nens són utilitzats en les dèries nacionalistes i fanàtiques de l’espanyolisme. No cal remarcar la normalitat dels límits fixats pel conductor del programa: són els mateixos que hi ha en qualsevol concurs de format similar arreu del món. També a Espanya, on s’espera que els concursants responguin sempre en castellà i pobres d’ells que no ho facin. Només des del supremacisme més fanàtic es pot arribar a compartir el punt de vista d’Arrimadas, segons el qual el català s’ha de tornar prescindible i substituïble arreu, fins i tot a la televisió pública catalana. Perquè es tracta d’això: que el català no serveixi ni per guanyar concursos a TV3.