Sisplau, mireu cap amunt

Apro­fito uns dies de vacan­ces per caure en la temp­tació del nou feno­men de mas­ses en for­mat pel·lícula de la pla­ta­forma Net­flix. Don’t Look Up té tots aquells ingre­di­ents que vati­ci­nen un plat de pri­mera: actors con­sa­grats, una història entre­tin­guda, un guió intel·ligent i un final que no per espe­rat deixa de sor­pren­dre. Tot i això, un cop vista i escol­tada, reco­nec que no n’hi havia per a tant i que dei­xar-se endur per la cam­pa­nya publi­citària no acos­tuma a ser sinònim d’un gran tre­ball. El cert és, però, que més enllà que el fil argu­men­tal con­venci l’espec­ta­dor i l’acre­diti per poder dis­cu­tir sobre el film durant la sobre­taula, Don’t Look Up és una pel·lícula incòmoda, d’aque­lles que et dei­xen un regust amarg i que fan tron­to­llar l’espe­rança que l’espècie humana ha millo­rat amb l’evo­lució. Cen­trada en com el món de les fake news ha cap­gi­rat la comu­ni­cació, el film plan­teja com el pit­jor esce­nari apo­calíptic que des­truirà el pla­neta aler­tat pels experts és posat en dubte fins i tot pels matei­xos governs i davant pro­ves indis­cu­ti­bles. I no només això, sinó que mal­grat que no fer res pot sig­ni­fi­car la fi de la Terra, els interes­sos econòmics i les ànsies de poder s’aca­ba­ran impo­sant al que hau­ria de ser la lluita con­junta per la super­vivència de l’espècie.

La veri­tat com a con­cepte ja no val el mateix i no repre­senta el límit perquè hi hagi debat. L’acord que la men­tida ha de ser ata­cada des de tots els fronts pos­si­bles, que s’ha de des­pu­llar per fer aver­go­nyir aquell que la pro­paga, ja no és unànime i ha per­dut pes. Han entrat en escena els interes­sos que, en nom d’una ter­gi­ver­sada rea­li­tat, tren­quen amb la dico­to­mia del bé i del mal. Tot s’ha de posar en dubte, fins i tot allò que mai no n’havia gene­rat cap. El dar­rer mis­satge del film és, però, la cire­reta del pastís. Aquells que sobre­vi­uen a l’impacte del cometa no són els més pre­pa­rats per al nou futur de la huma­ni­tat, sinó els més rics i pode­ro­sos. Afor­tu­na­da­ment, en un gir d’irònica poe­sia, la mateixa natura que van deci­dir igno­rar els posarà al seu lloc.