Opinió

Pere Giró, alcalde i paleta

Es va desmarcar del passat falangista, va pujar al carro del reformisme de Suárez i més tard a la UCD

A Figue­res han con­vis­cut durant molts anys dos per­so­nat­ges cone­guts com “Pere paleta”. Dues per­so­nes que han tin­gut en comú el nom (Pere), el sobre­nom (paleta), el ram pro­fes­si­o­nal (la cons­trucció) i també la inqui­e­tud per la política. L’un i l’altre han vis­cut en mons molt dife­rents. Les seves vides es van cre­uar quan un era empre­sari de la cons­trucció i alcalde de Figue­res i l’altre, un mano­bre, sin­di­ca­lista i comu­nista. Això va pas­sar el 24 de gener del 1976, quan l’ales­ho­res mili­tant del PSUC Pere Cro­sas, amb repre­sen­tants de l’Assem­blea de l’Alt Empordà, va lliu­rar una petició d’amnis­tia amb 1.009 sig­na­tu­res al bat­lle de Figue­res.

L’alcalde era Pere Giró i Brugués (Vila­fant, 1932-Figue­res, 2022). Havia acce­dit a l’alcal­dia el 1973, amb la qual cosa es con­ver­tia també en jefe local del Movi­mi­ento. Giró va ser alcalde de la ciu­tat fins al 1979, quan va ple­gar per pre­sen­tar-se com a can­di­dat al Senat per la UCD d’Adolfo Suárez. La mort del dic­ta­dor, enmig del seu man­dat, el va con­ver­tir en l’alcalde de la tran­sició; i si bé d’aque­lla època li podem retreure falta de valen­tia a l’hora de reto­lar tots els car­rers en català, s’ha de reconèixer que tam­poc ho va tenir fàcil. Pocs mesos després de la mort de Franco, va pro­pi­ciar la pri­mera crisi muni­ci­pal, des­ti­tuint de les seves res­pon­sa­bi­li­tats el seu tinent d’alcalde, Fer­nando Gallego, mem­bre del par­tit Unión del Pue­blo Español, i molt ben rela­ci­o­nat amb el líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, i Juan García Carrés. D’aquesta manera, Pere Giró es des­mar­cava del pas­sat falan­gista, va pujar al carro del refor­misme de Suárez i més tard a Unión de Cen­tro Democrático. El vaig conèixer en aquells anys, quan jo era un jove apre­nent de peri­o­dista i vam aca­bar als tri­bu­nals. Durant el seu man­dat es van cons­truir l’escola Joa­quim Cusí i l’ins­ti­tut Ale­xan­dre Deu­lo­feu, es va posar en ser­vei el cin­turó de ronda de l’N-II i l’auto­pista, i va inau­gu­rar el Tea­tre Museu Dalí, que havia fet el seu pre­de­ces­sor en el càrrec. Pere Giró, que també va ser pre­si­dent de la UE Figue­res del 1970 al 1973, regen­tava una empresa cons­truc­tora, que ha dei­xat impor­tants obres com a tes­ti­moni del seu pas. Un home dia­lo­gant, que no va fer esca­ra­falls del seu pas­sat i s’ha mos­trat ben cofoi de la seva tra­jectòria quan deia: “He arri­bat fins aquí sent en Pere paleta, de la qual cosa em sento molt orgullós.” Fins aquí has arri­bat, Pere, que la terra et sigui lleu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.