‘Be my baby’

Ja érem cons­ci­ents, quan vam veure-la actuar el 2018 a l’Apolo, en la seva pri­mera i última visita a Cata­lu­nya, del pri­vi­legi que allò sig­ni­fi­cava. Ron­nie Spec­tor, tota una Ronette, can­tant Be my baby, una de les cançons més màgiques del pop, per a uns quants cata­lans al Paral·lel. La can­tant de Har­lem, sot­mesa a una de les històries de violència mas­clista més bèsties de la història per part del seu marit, el genial (però mal­pa­rit) pro­duc­tor Phil Spec­tor, i influència de pri­mer ordre (també estètica: com­pa­rin la seva rat­lla negra pin­tada a l’ull amb la que lluïa Amy Wine­house) per a unes quan­tes gene­ra­ci­ons, va morir dimarts d’un càncer. La lle­gendària intro­ducció de Be my baby, pedra de Rosetta del wall of sound, però, des dels anys sei­xanta que és eterna.