La cultura, en xifres

La cul­tura i les xifres no són ami­gues, si ente­nem la cul­tura com aquell bé pre­uat intan­gi­ble que està en la base de la huma­ni­tat i de la civi­lit­zació. Una altra cosa és la indústria cul­tu­ral, que com qual­se­vol indústria tre­ba­lla amb coses mesu­ra­bles i quan­ti­fi­ca­bles, amb xifres en defi­ni­tiva. En totes les bran­ques d’aquesta indústria, públi­ques o pri­va­des, s’havia tre­ba­llat fins ara amb la idea capi­ta­lista del progrés infi­nit: cada any, més visi­tants, més espec­ta­dors, més lec­tors, més con­su­mi­dors; tot això, si pot ser, visu­a­lit­zat en rànquings. La pandèmia ha tras­to­cat aquest món de com­petència agres­siva, que perd el sen­tit quan les xifres han que­dat escapçades pel virus i només mos­tren que ens estem recu­pe­rant del cop, però molt len­ta­ment.