Els rotets de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez no va mossegar l’ham. Però a qui l’atrau un filferro erm, sense cap estímul llaminer que l’impulsi a clavar-hi queixalada? “L’Estat s’ha d’atrevir a guanyar a les urnes i s’ha d’atrevir a poder perdre a les urnes”, va dir el president Pere Aragonès en una conferència a Madrid. Una elecció poc temptadora per a un govern espanyol avesat a guanyar a través de la imposició via 155, la repressió judicial i l’engany polític. Per què cal anar a les urnes, doncs? Pedro Sánchez no és un peix moribund que es cruspiria qualsevol cuc ranci que li passés pel davant sense valorar-ne les conseqüències. El president espanyol va fart i fins i tot fa rotets de satisfacció.

Aquest és el panorama, mal que ens pesi. La deriva dels darrers anys no ens ha deixat en una posició per parlar de tu a tu amb el govern espanyol. Massa concessions i suports a canvi de quasi res ha provocat que Sánchez es rifi de l’independentisme. I quan se li proposa un duel entre iguals a les urnes, es fa un tip de riure. És evident que la reclamació d’un referèndum d’autodeterminació és irrenunciable. Però l’exigència ha d’anar acompanyada d’una actitud ferma. També queda lluny aquell temps en què el no a tot per bloquejar els mecanismes polítics de l’Estat era una opció. Tot té el seu moment. I l’actual requereix una nova estratègia, que sigui realista però que no ens enfangui en l’autonomisme. L’ham ha de deixar de ser un filferro trist i eixut. I encara hi ha prou elements per cridar l’atenció del peix en qüestió. Algun cuquet sucós queda al cistell i s’ha d’administrar amb intel·ligència. I amb lideratge –ai, com trobarem a faltar l’estimat Jordi Cuixart!–. Perquè els actuals desdenys del govern espanyol i del cap de l’oposició de Catalunya han de tenir una resposta. Al reiterat “Ni referèndum ni amnistia” li cal una rèplica més enllà de la declaració política de torn. Un ham irresistible farcit amb tots aquells ingredients que es tenen a l’abast, que en són uns quants. D’aquells esquers que a la presa, quan pica, la fan ennuegar.