El dret de vaga

Ima­gi­nem que els fabri­cants de fai­xes con­vo­quen una vaga per l’aug­ment sob­tat del preu de la licra, posem per cas. Tan­ca­ran un parell, pot­ser tres de mer­ce­ries, i la bola del món seguirà girant. Ara supo­sem que els con­tro­la­dors aeris volen que els res­pec­tin al peu de la lle­tra els des­can­sos labo­rals, i aquí tenim decla­rat un estat d’excepció amb l’exèrcit ocu­pant posi­ci­ons als aero­ports i tot, com va pas­sar el 2010. Ho vaig expli­car al meu fill quan passàvem davant el munt d’escom­bra­ries que s’acu­mu­la­ven en un car­rer de Salt perquè entengués que no tots els tre­ba­lla­dors tenen el mateix dret de vaga. Estic segura que els escom­bri­ai­res tenen raó, però no n’estic tant del fet que un fabri­cant de fai­xes tin­gui el mateix poder per can­viar les coses.