Vendre’s el patrimoni públic

Resulta incon­ce­bi­ble que un par­ti­cu­lar, un ciu­tadà francès, hagi pogut com­prar l’antiga base Loran. És indig­nant que l’Estat hagi venut i des­pro­te­git aquests ter­renys, sense haver pri­o­rit­zat que estan situ­ats dins el Parc Natu­ral del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, per tant, que l’única sor­tida rao­na­ble és que siguin públics després d’haver estat qua­ranta anys en mans dels interes­sos nord-ame­ri­cans, que ja em diran per a què. Un altre cas són els ter­renys de Pals, que havia ocu­pat Ràdio Liberty, que també per­ta­nyen a l’Estat espa­nyol i que han sofert una degra­dació sem­blant al de les edi­fi­ca­ci­ons de la base Loran, tot i que –toquem fusta– el paratge de la platja de Pals no s’ha venut. Des­co­nec quan van sor­tir a sub­hasta les 35 hectàrees de la Loran inclo­ses en el Parc del Montgrí, però la pre­gunta que ens hem de fer és qui actua amb tan poc sen­tit comú i nul·la consciència ecològica, i per­met que es pri­va­titzi un espai que es pot reha­bi­li­tar i tor­nar a l’ús col·lec­tiu. Qui deci­deix aquesta perfídia, aquesta des­lle­ial­tat? Quina neces­si­tat té el govern espa­nyol de ven­dre’s el patri­moni col·lec­tiu? Es més, sub­has­tar i ven­dre uns ter­renys que són d’interès públic no hau­ria de ser pre­va­ri­cació? Pot­ser és legal, però total­ment immo­ral. L’Ajun­ta­ment de Tor­ro­e­lla de Montgrí-l’Estar­tit estava al cas de la sub­hasta o sub­has­tes, perquè n’hi ha hagut més d’una, tot espe­rant que el preu baixés a una quan­ti­tat rao­na­ble, ja que es tracta de “com­prar” un espai que ja per­tany al muni­cipi. La Gene­ra­li­tat hau­ria d’haver actuat d’ofici per evi­tar una situ­ació rocam­bo­lesca que espe­rem que es pugui redreçar per la via del tan­teig i retracte: el com­pra­dor va pagar 450.000 euros per tota aquesta zona pri­vi­le­gi­ada on, si no l’han visi­tat mai, els reco­mano que facin una bona pas­se­jada, de la mateixa manera que és un plaer poder dei­xar-se per­dre per l’antic Club Med, al paratge de Tudela de Cadaqués (tot i que hi hau­ria dei­xat algu­nes d’aque­lles case­tes de mos­tra), o anar a la platja de Cas­tell de Palamós i saber que gau­dei­xes d’un espai públic que fa només 25 anys era en mans pri­va­des i va estar a punt de ser urba­nit­zat. L’admi­nis­tració ha de fer cos­tat a la ciu­ta­da­nia, i recu­pe­rar aquests indrets for­mi­da­bles per a l’ús comú ha de ser un deure i un dret que no té mati­sos. Tots aquests espais usur­pats durant el fran­quisme han de rever­tir en l’interès gene­ral.